Nostalgia
He deixat, lluny d’aquí, a l’abric de muntanyes
Un poblet amagat, envoltat de serrals,
La frescor del matí, les flors de la campanya,
La mimosa florida on dormen els pardals.
He deixat al país bufar la Tramuntana
Arrossegant-se el temps, enduent-se el sospir,
Els platans de la plaça, la calor catalana,
Els somnis i els records que no volen morir.
He deixat, amb el mas, ma vida de mainatge,
Però m’arriba encar a l’hivern cap al tard,
De sentir, com abans, a través del fullatge,
Un ressò de sardana o el cant de la mar.
Adaptació de un poema de
Isabelle CALLIS-SABOT
Nostalgia : emblème de l'identité catalane
Le journal d'Opoul Infopoul, l'écho des garrigues bulletin municipal n° 24 2° trimestre 2016
http://www.isabelle-callis-sabot.net
Pour écouter ce poème, lu par Albert CALLIS :
http://www.isabelle-callis-sabot.net/archives/2014/03/22/29493076.html
Poème Nostalgie :
http://www.canalblog.com/cf/my/?nav=blog.manage&bid=1231080&pid=29486909
Des poèmes pour rêver :
http://www.isabelle-callis-sabot.net/archives/2014/03/20/29482287.html
